Poblat
iber Penya del Moro • Collserola
Descripció Al vessant de solell de la muntanya hi ha les restes d’un poblat iber.
• Es conserven soterrades les estructures de les cases de planta rectangular amb parets de pedra llicorella, arrenglerades seguint el pendent natural del terreny, la qual cosa demostra ja un concepte d’organització de l’hàbitat. • Els paviments de les habitacions són de fang trepitjat i al seu centre tenien una llar de foc.
• Des de l’any 2002 es poden veure dos d’aquests habitatges que han estat restaurats i fets accessibles per a les visites.
Història L’indret ja era freqüentat durant el bronze final III (850-725/700 a.n.e), però el poblat existent avui es va crear a partir del segle VI abans de la nostra era, essent sobretot entre els anys 450 i 300 a.n.e. el moment àlgid d’ocupació i vida al poblat. Va ser abandonat de forma pacífica. A partir de l’any 1972 i fins al desembre de 1991, s’hi van fer excavacions arqueològiques continuades que van ser dirigides per l’arqueòleg Josep Barberà. Els materials obtinguts es troben avui al Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya. L’octubre de l’any 2000, l’Ajuntament va comprar l’hectàrea de terreny on hi ha les restes fins aleshores de propietat privada, i va arranjar l ’entorn i restaurar part del poblat.
Descripció Al vessant de solell de la muntanya hi ha les restes d’un poblat iber.
• Es conserven soterrades les estructures de les cases de planta rectangular amb parets de pedra llicorella, arrenglerades seguint el pendent natural del terreny, la qual cosa demostra ja un concepte d’organització de l’hàbitat. • Els paviments de les habitacions són de fang trepitjat i al seu centre tenien una llar de foc.
• Des de l’any 2002 es poden veure dos d’aquests habitatges que han estat restaurats i fets accessibles per a les visites.
Història L’indret ja era freqüentat durant el bronze final III (850-725/700 a.n.e), però el poblat existent avui es va crear a partir del segle VI abans de la nostra era, essent sobretot entre els anys 450 i 300 a.n.e. el moment àlgid d’ocupació i vida al poblat. Va ser abandonat de forma pacífica. A partir de l’any 1972 i fins al desembre de 1991, s’hi van fer excavacions arqueològiques continuades que van ser dirigides per l’arqueòleg Josep Barberà. Els materials obtinguts es troben avui al Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya. L’octubre de l’any 2000, l’Ajuntament va comprar l’hectàrea de terreny on hi ha les restes fins aleshores de propietat privada, i va arranjar l ’entorn i restaurar part del poblat.