Descripció Església d’una sola nau amb quatre capelles laterals englobades pels contraforts corresponents a quatre tramades coronades amb voltes de creueria. • Té un absis poligonal i finestretes peraltades d’arc rodó. • Cal destacar la porta d’inspiració renaixentista, amb dues columnes d’ordre jònic que descansen sobre pedestals suportant un frontó triangular amb un escut a la zona central amb el símbol de la campana, propi de Sant Just. • La figura de la verge, a la part superior, està flanquejada pels sants Just i Pastor amb la palma de màrtir a la mà.
Història La primera notícia documentada de l’església és del 986. L’edifici ha estat objecte de nombroses reformes, sobretot durant el segle XVI, en què es basteix de nou l’edifici que serà reformat en els segles posteriors. Cap al 1923 es va treure el revestiment de calç de la façana principal i, durant la Guerra Civil
va ser incendiada tota la nau i les capelles laterals. A causa d’això es va perdre el magnífic retaule de l’altar major. Entre 1939 i 1944 es va reconstruir el temple seguint el projecte de l’arquitecte Josep Alemany i Juvé, amb la col·laboració del veïnat. Així, completament renovat, fou consagrat el 14 de maig del 1944. L’any 1956, el pintor Joan Torras i Viver va fer unes pintures murals a la capella del Sant íssim.