L'Agenda 21 és un procés que parteix de la Conferència de les Nacions Unides pel Medi Ambient (Cimera de la Terra) celebrada a Rio de Janeiro al 1992. L'Agenda 21 de Rio fixa un seguit de recomanacions per tal d'integrar els components ambientals al desenvolupament econòmic, social i territorial i reconeix i promou la necessitat que les comunitats locals defineixin i impulsin les seves estratègies pròpies a través de la definició de les Agendes 21 locals.

Molts pobles i ciutats europeus van iniciar coordinadament aquest procés amb la signatura de la Carta d'Aalborg al 1994 (Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles sostenibles) que recull els principis plantejats a Rio traduïts a la realitat europea. Es van dotar també d'un instrument de cooperació: la Campanya Europea de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. El procés iniciat a Aalborg ha tingut continuïtat, amb la incorporació cada cop de més pobles i ciutats i amb dues conferències posteriors (Lisboa 1996 i Hannover 2000).

A Catalunya, aquest procés s'inicia amb l'auditoria ambiental d'Igualada impulsada per la Diputació de Barcelona l'any 1994. Des de llavors més de 70 municipis han desenvolupat processos d'auditories ambientals i d'Agenda 21. L'any 1997, molts d'aquests municipis ratifiquen la Carta de Manresa, l'origen de la creació de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat que avui aplega més de 140 municipis catalans, entre ells, Sant Just Desvern.

L'Agenda 21, en definitiva, pretén fixar estratègies i objectius per a un futur més sostenible, és a dir que integri factors ambientals en el model de desenvolupament territorial, econòmic, social i en la gestió dels serveis.

El concepte de sostenibilitat (la primera definició parteix de l'informe Brundland sobre el medi ambient a Europa al 1984 on es diu que la sosteniblitat "és aquell procés que garanteixi el cobriment de les necessitats actuals sense posar en perill les necessitats de les generacions futures"), no planteja una fita concreta sinó un camí a seguir. El camí tampoc és únic, sinó que cada comunitat haurà de fixar les seves estratègies per avançar en aquesta direcció.

El camí de Sant Just Desvern s'inicia amb l'assumpció d'aquest principi. L'Agenda 21 que es presenta en aquest document pretén fer un nou pas, amb la fixació de les estratègies, els objectius i els projectes que cal tirar endavant, a partir de la participació i la implicació de la ciutadania. Es tracta per tant d'un pla d'acció concret però alhora obert. És una eina per iniciar el camí i, com a bona eina, cal que sigui alimentat, avaluat i revisat permanentment. El que compta és avançar en aquest procés continu d'integració participativa dels components ambientals al model de desenvolupament de Sant Just Desvern. Es tracta, en definitiva, d'avançar en el procés de concreció, estructuració i potenciació d'una manera de fer que Sant Just Desvern ja ha anat incorporant progressivament des de fa anys.